Os transcribo una carta de un compañero mío de promoción.

Rafael Sabé
Mission Catholique Saint Jean Bosco
Kara – Togo
BP 189

Molt estimat Joan Carreras.
En primer lloc dono gràcies al Senyor pel teu E.mail i per tenir un company de promoció sacerdot. Els anys passen. Jo tinc un molt bon record de tu. Ens vàrem conèixer a casa teu amb un dinar amb el teu pare, el Senyor Jordi Carreras. (Què fa el teu pare?) Un sacerdot, al pare Antoni Sospedra, amb va posar en contacte amb ell per que m’orientés una mica. Després a la universitat vàrem treballar junts amb altres universitaris quan el Senyor Quintero va demanar a classe si encara hi havia estudiants que anéssim contra l’avortament? Allò va fer que un grup de joves ens trobéssim per anar veure al doctor San Juan, la doctora Voltes. Vàrem tenir un debat a la universitat amb els alumnes de la classe (a la sala al costat de las fotocopiadores). Entre els estudiants hi havia la Núria Chinchilla, Albert Pallars i altres.. Durant quasi bé 5 anys vaig anar sempre a la missa de 13 hores a santa Gema. Allà desprès de missa parlaven fora i ens animàvem. Es allí on vares comunicar el desig de ser sacerdot i els teus dubtes Jo també el tenia dins. Jo et deia que Déu és amor i misericordiós. Que les nostres febleses fan que el Senyor ens estimi més. Però el Senyor crida i ens envia on vol. El meu director espiritual volia enviar-me a Toledo per estudiar Teologia i ser sacerdot diocesà, però el Senyor volia que fos missioner. Ja fa 16 anys estic a l’Àfrica. Sempre he intentat ser fidel al Senyor. He fet 15 anys a la Costa de Marfil i – 2002-2006 amb la guerra en la zona rebel – on el divendres sant del 2003 vaig se empresonat i bastonat durant un bon estona. Es veu que el Senyor en volia viu que fa fer que la població local s’alcés i demanés la meva alliberació. Ara estic al Togo, el Bisbe m’ha demanat de treballar amb els universitaris com consiliari.

Rep una forta abraçada i que Maria sigui sempre nostre auxiliadora.
P. Rafael Sabé

Lo que más me humilla de esta carta es mi incapacidad de recordar nada: efectivamente, durante el año 1980 estuve con varios estudiantes metido en jóvenes pro vida. Hicimos debates, salimos en la radio, nos movimos con buenas intenciones y mucha inexperiencia (yo no utilizaría ahora muchos de los argumentos que empleaba entonces)... y se ve que también con fe. Recuerdo la misa de una de santa Gema, pero no me acuerdo de Rafa Sabé... Desde luego, Dios es misericordioso...!