La vida de John Henry

Professor John Henry
El professor John Henry, que va morir el 8 de maig a l’edat de 68 anys, va ser una de les autoritats mundials en drogues i verins; les seves aparicions freqüents a televisió i ràdio el van fer el toxicòleg més conegut de Gran Bretanya, i després de la seva jubilació el 2004 va continuar treballant com expert en aquest camp, essent requerit per col·laborar arreu del món.
Quan, a setembre de 2004, el líder opositor ucraïnès Viktor Yushchenko, caigué seriosa - i misteriosament - malalt durant la campanya electoral, Henry rebé una fotografia del pacient i immediatament diagnosticà que, donada la característica formació de l’acne, que Yushchenko havia estat enverinat amb dioxina. Això havia estat passat per alt pels doctors que havien examinat Yushchenko a Viena, però un mes més tard van confirmar el diagnòstic.
Henry també va ser requerit com a assessor en els casos més recents de l’abans agent del KGB Alexander Litvinenko i l’entrenador de criquet de Pakistan Bob Woolmer. Era típic d'ell que no volgué cobrar honoraris per aquests serveis.
Com professor de medicina d'accidents i en el tractament d'emmetzinament i sobredosi de drogues,ajudant a salvar les vides de molts pacients. Va ser també assessor honoríficde medicina d'accidents i professor visitant del Radcliffe Infirmary d’Oxford.
John Anthony Henry va néixer a Greenwich l'11 de març de 1939, el més gran delsquatre germans que sobrevisqueren; un cinquè va morir en la infantesa. El seu pare, JohnAloysius Henry, irlandès, va ser metge de capçalera i va treballar al de Club de Futbol Millwall, llegant al seu fill John un interès pel futbol que durà tota la seva vida.En John va estudiar a la St. Joseph Academy, Blackheath, dirigida pel Germans de la Salle, i estudià medicina al King’s Collegue de Londres. Quan era un estudiant de 20 anys, es va fer membre numerari del Opus Dei, comprometent-se a una vida de celibat.
Durant la seva ocupada vida va anar a Missa tots els dies; i tots els dies trobava temps per fer dos estones d'oració o meditació, un al matí i l’altre a la tarda o vespre. Era d'aquesta profunda espiritualitat d’allà on brollava la seva empenta i dedicació pel seu treball, així com la seva contagiosa alegria.
El 1969, mentre era de vacances a Itàlia, Henry va agafar una infecció a la gola que no va ser prou ben tractada, i això el va dur a patir una insuficiència renal. Era improbable que pogués viure gaire temps com a pacient de diàlisi i va haver d’abandonar la practica de la medicina durant cinc anys.
Durant aquest període la seva fe es va expressar en un servei alegre a tots aquells que l’envoltaven. Els residents de Netherhall House, la residència d'estudiants de Hampstead de la qual en va ser el director de 1968 a 1970, van ser molt impressionats pel seu coratge. Encara que sovint esgotat per la seva malaltia, i pel tractament, va estar contínuament disponible per ajudar aquells al voltant d'ell i mai perdé la seva capacitat per gaudir de la vida.
El llavors cap de l’Opus Dei, Monsenyor Josemaria Escrivá (ara San Josemaria), pregàferventment perquè se li trobés un ronyó adequat per un trasplantament.
El 1976, poc després de la mort d'Escrivá, li van trobar un ronyó perfectament compatible i una operació va donar un nou alè de vida a en Henry. Ell sempre cregué que el ronyó li va arribar per intercessió de San Josemaria.
Henry va retornar a la carrera mèdica al Guy’s Hospital. Havent patit com a pacient de diàlisi més de set anys, sempre va exhibir una gran compassió amb tots els pacients que tractava..
El 1982 el van nomenar metge assessor de la Unitat Nacional de Verins al Guy’s Hospital, on va salvar moltes vides, especialment de nens que havien ingerit accidentalment productes potencialment letals. Va investigar com actuen els verins i com se’ls pot contrarestat.
Henry va tenir l'habilitat d’explicar matèries mèdiques complexes en termes simples,i va tenir un coneixement enciclopèdic de drogues i verins. Una història típica d’ell va ser una ocasió en que era a l'espai de reanimació atenent a un pacient que patia d'una sobredosi de drogues. Quan un col·lega li va demanar en Henry perquè l'orina del pacient era de color verd, immediatament va respondre que el pacient havia òbviament pres una droga anomenada Rohypnol. Les proves van demostrar que això era així.
Es va preocupar especialment per la devastació que significaven les drogues il·legals sobre les vides dels joves. Va insistir que el cannabis era quelcom molt més perillós que el simpletabac; que erosiona la voluntat, empenta i dignitat dels que el prenen, destruint la seva personalitat i tenint efectes devastant per la societat.
També explicava com l'èxtasi i les anfetamines podien duu a la mort per hiperpirexia i deshidratació. Va ser un dels primers per advertir que els riscs de l'èxtasi havien estat subestimat; i tal van ser les seves vívides descripcions dels resultats de l’abús de la vida de discoteques que va ser conegut col·loquialment com "Mr E". Va participar com a perit a la investigació sobre la mort de Leah Betts, després de prendre una pastilla d'èxtasi a la festa del seu 18è aniversari el 1995, un cas que va ser molt conegut.
Henri també es va dedicar a treballar amb els mitjans de comunicació, una qualitat rara entre científics del seu calibre, i va ser tingut en molt afecte pels molts periodistes que va ajudar al llarg dels anys.
L'abril passat el ronyó trasplantat d’en Henry va fallar, i va ser ingressat a l’hospital per extreure-l’hi. Semblava que s’estava recuperant bé de l'operació però una setmana més tard va patir una hemorràgia interna que va ser fatal.
El dia de la seva mort va fer una aparició pòstuma com a expert en verins i drogues en un programa de la BBC.